Honorable Presidenta el Parlament,
Senyors i senyores,
Mestres.
Benvolguts i benvolgudes companys i companyes de Catalunya
Molt bon dia a tothom.
A la nostra escola, créixer en el conflicte és una realitat que vivim dia a dia: a les classes, al pati, al menjador, a les extraescolars, a les colònies i fins al carrer.
A continuació us explicarem què N’hem après i els respostes de futur que ens plantegem. Tot el què fem a l’escola ens dona pistes, ens ajuda a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos i als altres, i per tant ser capaços d’analitzar i comprendre, a la nostra mida, els fenòmens de la humanitat, de la relació amb els altres: com la immigració, els rumors… I així mantenim la força per a tirar endavant.
A l’escola treballem a tres nivells: el personal, el relacional i el de grup, perquè hi ha diferents tipus de conflicte.
Per a tots ells ens cal un mètode per a créixer en el conflicte, la resolució pot ser immediata o a llarg termini. A través de moltes converses hem reconegut el següent:
1) Buscar l’arrel: Preguntar-nos què ha succeït, quines emocions l’ha provocat, quines emocions hem tingut, quins sentiments ens han quedat, quines relacions de poder o manipulació hi ha hagut…tenir en compte el context.
2) Atenció plena amb el cor i el cap en silenci, anar a fons amb honradesa, cap endins de veritat, buidar-se com la tassa preparada pel te.
3) Obrir-se i respirar: “Me miro al mirarte”: Fixar-nos en com som, per un mateix, i pels altres, ser comprensiu…
4) Trobar criteris i valors que ajudin a discernir sobre les diferents resolucions.
Escoltar i dialogar fins a trobar les solucions respectuoses amb tothom.
5) Actuar i col·laborar amb claredat perquè els conflictes no es facin més grans. Ser mediador.
6) És molt important utilitzar sempre i bé les cinc paraules-clau: Ho sento, perdona’m, t’estimo. Gràcies.
7) Reflexionar de nou quan torna a succeir, aprofundim més fins a comprendre a on fallem. Aleshores reforcem els llaços d’amistat per sempre.
A nivell personal:
Quan tenim un conflicte, i ens sentim malament perquè no es en sortim, podem demanar ajuda a altres companys que ens fa de mediador, o als mestres.
A vegades les mestres ens ajuden en les tutories individualitzades.
A nivell relacional:
Quan dos o un grup petit que no ens entenem en algun aspecte, ja pot ser en el joc, en el treball d’aula, o amb els mestres… podem plantejar-ho i demanar ajut a la resta de la classe i si cal en assemblea.
Si el problema és molt íntim, i no ens veiem capaços de compartir-ho amb la resta, podem demanar ajuda a les mestres que tenim més confiança.
A nivell de grup:
Quan el conflicte creix, també es planteja a l’assemblea. I quan cal, es comunica als grups i a les mestres que els afecta.
Hem experimentat que:
1) L’odi, l’enuig, els rumors, i la soledat són elements que dificulten el nostre creixement i fins i tot poden impedir resoldre el conflicte.
I la obertura, l’ajuda, la veritat, el compartir, la confiança són elements que ajuden al nostre creixement i faciliten la resolució dels conflictes o l’adversitat.
2) Les actituds de domini o de víctima són actituds que manipulen els altres.
I de respecte, comprensió i empatia són les que permeten la solidaritat i felicitat.
Quan treballem amb les qualitats de les persones, es resolen els conflictes.
Els castells humans ens representen: cadascú amb les seves qualitats contribueix i coopera amb el grup per aconseguir els somnis personals i col·lectius.
A tots tres nivells, els mestres ens acompanyen i ens fan sentir protagonistes de les nostres decisions. Per això sentim que creixem, perquè podem superar els conflictes o les adversitats quotidianes. Ens fem conscients del mètode que us hem explicat anteriorment, i ens podem ajudar amb espontaneïtat.
També a tots tres nivells hem experimentat que ens agrada molt i és molt útil per nosaltres saber que tenim l’ajuda d’altres companys que ens fan de padrins, el company i company que ens fa de guia.
Aquesta experiència l’organitzarem perquè tots els nens i les nenes de l’escola puguin tenir l’ajuda quan la necessitin.
Quan estigui posat tot en pràctica, les mestres ja no hauran de castigar, perquè la força del grup ajudarà totalment als companys i companys que ho necessitaran. Encara ens queda molt de camí per fer.
També els ex-alumnes grans podrien ajudar. Està per inventar, a les nostres mans.
Nosaltres acabem d’arribar de colònies: Han estat tres dies plens d’emocions. En el que el conviure entre nosaltres, les mestres i altres adults ha estat ric, tot ha anat fluint. Tot això és fruit del nostre treball en la resolució de conflictes que vam començar a P3 i fins ara. Sempre hem estat un grup acollidor que hem mantingut la visió de que tots som iguals i diferents a la vegada, que la riquesa més gran és cooperar, ajudar-nos i estimar-nos tal com som perquè així trèiem el millor de cadascú de nosaltres.
Volem fer possible que el que aprenem junts, a l’escola, ho farem possible al nostre entorn.
Com diu l’escultura de l’escola: “Sentim i decidim: Tancament o llibertat”.
ceipportitxol
Escola Garbí Pere Vergés - Esplugues
eiximenisgirona
Escola Josep Pla
escolaperu
gjovellc
INS Manuel de Montsuar
jaumeprimer1
noemirocabert
vanesatorresmartinez
Conviure a Catalunya 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.